Notícies de xerrades 2011-avui
Llibreria Laie, Barcelona, 25-11-2015
Per a mi va ser una tarda molt especial i la primera vegada que podia presentar els meus poemes en un país català. Després del Premi de Poesia Parc Taulí que se'm va atorgar el 2014, l'editorial lleidatana Pagès ha publicat el poemari guanyador Blaus. El 25 de novembre, el director de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Modesto Custodio, empleades de l'hospital i membres del jurat van venir a Barcelona per a presentar la meva obra.
Marta Pérez i Sierra, escriptora i que havia escrit el pròleg al meu poemari, va introduir el públic al llibre i vaig escoltar amb molt interés i fascinació les seves paraules perquè em mostraven els meus poemes des d'un punt de vista d'una altra persona. L'autora va subratllar detalls de la composició poètica, i les seves interpretacions em demostraven que vaig aconseguir traslladar la meva imaginació i emoció a través el poemari.
La Marta i jo ja ens coneixem per més de sis anys però aquest dia de novembre vam conéixer-nos en persona. Clar que per a nosaltres la tarda no va acabar amb la presentació.
El poeta Antoni Clapés, portaveu del jurat del Premi, va narrar la història i el desenvolupament del Premi Parc Taulí però les seves paraules es barrejaven amb tristesa perquè l'atorgament del 2014 va ser el darrer. Per causes econòmiques la Corporació Sanitària de Sabadell no pot continuar aquest programa cultural que era absolutament fantàstic per a un hospital!
He llegit uns quants dels meus poemes, introduït al meu viatge imaginari arreu del mar Mediterrani, insinuat la història d'amor entre l'austríac i la catalana, mencionat els blaus del mar, del cel i del lapislàtzuli. A més, i entre els poemes, vaig explicar que és deguda a l'acollida tan oberta i cordial per part dels catalans que estic continuant el meu camí d'escriure poesia en una llengua estrangera que per cert ja no em sembla tan estrangera ...
Gràcies a totes i tots que han vingut, a la Consol Vidal Riera, «poeta del desert», que ja havia organitzat tants esdeveniments poètics als quals vaig poder participar amb una petita contribució poètica, a totes i tots que abans havia conegut només per Facebook, i al meu primer amic català, el Joan Campabadal i Breu, que ja conec per més de trenta anys.
L'any que ve, el 2016, retornaré a Barcelona per a llegir i signar llibres. M'agradarà viure la festa de la rosa i del llibre, la Diada de Sant Jordi.
AU, Viena, 28-04-2015
Festejar memòries de Sant Jordi. Potser és res de particular, excepte el fet que la nostra xerrada ha tingut lloc a Viena, al XVIè barri. Hem viscut una xerrada trilingüe – en català, alemany i castellà. Catalans, castellans i austríacs van festejar amb molta poesia i humor.
La Marta Arànega va llegir poemes de la seva mare, Montserrat Gallart, i jo vaig contibuir les traduccions que havia fet d'aquests poemes. Christian Ribera va llegir en català i Melamar en alemany. Amb algunes traduccions en qualsevol direcció cadascú va profitar perfectament d'aquesta tarda plena de magia poètica.
Bezirksmuseum Mariahilf, Viena, 28-06-2015
Per a mi va ser una xerrada literària molt especial, perquè no vaig llegir els meus propis poemes. Vaig presentar la poesia de Sílvia Bel Fransi, alguns poemes que havia traduït a l'alemany per a la revista literària Driesch; ha estat l'editor de Driesch que m'ha invitat a participar a la xerrada.
Abans, l'editor Haimo L. Handl va presentar la revista literària i les seves intencions. Va subratllar el fet que Driesch publica literatura internacional. Clar que la majoria de les autores i dels autors són austríacs i alemanys, però almenys 20% del contingut són textos en llengües estrangeres, acompanyats de traduccions alemanyes. Es tradueixen sobretot contribucions literàries de l'Europa Oriental, però també del neerlandès, de l'italià i del català.
Leni Nusko, una jove escriptora de Viena, va començar amb les presentacions literàries i va llegir els seus poemes curts sobre la mar i, metafòricament, de la relació d'una parella.
Després del seu recital i una peça musical vaig continuar jo. Abans, algunes paraules sobre la jove autora catalana Sílvia Bel Fransi, sobre els seus estudis a Barcelona, i amb molt plaer he parlat de l'obra literària de la Sílvia, dels llibres, L'Esbós i Fila índia enfora, i de les connexions del seu treball al teatre i a la música. Per il·lustrar la meva presentació, i també per a mostrar més clarament que aquesta tarda jo no era jo, vaig posar a la taula el meu iPad amb una fotografia de Sílvia Bel que la mostra a una de les seves pròpies xerrades literàries.
Com vaig saber una mica més tard, això agradava moltíssim al públic. D'una certa manera, la Sílvia ha estat present a la sala a través la seva poesia i a través d'aquesta foto.
Vaig llegir els poemes de la Sílvia en la seva traducció alemanya, però dos també en català, perquè l'auditori sabés com sonen al país del qual vénen. Haig d'admetre que em fa un gran goig poder presentar el català a Viena, a un públic que no coneix ni la llengua ni la seva literatura.
Finalment Christl Greller va presentar els seus poemes sobre llacs i estanys austríacs. El públic havia de trobar els noms i jo vaig estar contentíssim que d'altres sabessin molt més d'aquesta part especialitzada de la geografia austríaca.
La presentació de la revista literària Driesch 14, els recitals poètics i la celebració de la música de guitarra per Manfred Spehn ha tingut lloc dins el museu del 6è barri de Viena, un indret d'història, de cultura i ara de literatura. M'agraden els objectes que desvetllen alguns aspectes de la història de la meva ciutat, objectes de la vida quotidiana, però també un model d'aquest barri al XVIIIè segle.
He tingut moltes tertúlies amb persones de l'auditori, i molts oients em van dir com havien apreciat l'espectacle i gaudit dels poemes presentats de manera bilingüe, de la qualitat dels poemes de Sílvia Bel i de la llengua catalana que se sent tant rarament aquí.
7-Stern-Café, Casal Català de Viena, 12-05-2011
Sí, hi ha una comunitat catalanòfona a Viena, persones que viuen a la capital austríaca perquè la seva professió o la seva vida les dugué allí. El Casal Català de Viena és un centre cultural per a la gent de parla catalana i també per a tots que s'interessin a la cultura dels Països Catalans.
La Diada de Sant Jordi 2011 va coincidir amb la Setmana Santa, i per això el Casal va planejar les seves festivitats per al 12 de maig. Un sopar junt, un sopar literari, un sopar musical. A la pàgina web del Casal es llegeix «Sopar amb l'escriptor Klaus Ebner» amb referència a la festa del llibre; la descripció revela que a més serà un sopar amb la cantant Carme Miró i la pianista Luz Mabel Medina.
La festa comença amb algunes preparacions que serveixen també per a conèixer-se. Quan tots han arribat, la presidenta del Casal, Laura Bernadó, dóna una petita introducció, parla de la Diada de Sant Jordi i la seva llegenda del cavaller i el drac, i Carles Batlle, responsable per als cursos de llengua catalana del Casal i de la Universitat de Viena per més de vint anys, explica com el costum de festejar la literatura i el llibre es va constituir als anys 1920 al País Valencià. Llavors s'obre el bufet i el sopar s'inicia.
Després del menjar, Carles Batlle em presenta al públic, el meu llibre bilingüe «Vermells», escrit enterament en català i traduït en alemany. Llegeixo alguns poemes, en grups de tres per a demostrar el seu encadenament, abans en català i de seguida en alemany. L'auditori està escoltant tot silenciosament.
La soprano Carme Miró interpreta cançons catalanes, per exemple de Sagarra, Maragall i Carner, i la pianista Luz Mabel Medina l'acompanya al teclat electrònic. Aquesta actuació musical completa el programa oficial de la celebració.
Les tertúlies continuen emperò, amb begudes, amb discussions sobre literatura i música, amb nous plans per al futur, i es compra poemaris. Sí, es va celebrar la Festa de Sant Jordi, amb roses i llibres, en català i en alemany, i en algunes llengües més que van ser emprades pels presents, es va festivar una Diada extraordinària, amb les Senyeres habituals, en un café al centre de la ciutat de Viena.