Per què (... escric)
Per què escriuen les escriptores i els escriptors? Això és una pregunta molt freqüent. L'autor austríac Klaus Ebner, que és també poeta en català, vol proposar una resposta amb aquest assaig. Les seves reflexions el duen també a la infantesa i als primers anys de la seva carrera d'escriptor. Va escriure aquest llibre en alemany, i després va traduir-lo en català, francès i anglès.
Aquest llibre és disponible a la llibreria en línia de BoD Espanya, a la llibreria en línia Amazon.es i a comandar a les llibreries locals.
La pregunta
Els escriptors ens preguntem sempre, de manera automàtica, per què escrivim. He llegit una pila de vegades aquesta afirmació, o altres de semblants, en diversos articles i comentaris, i fins i tot en la literatura filològica. Però, és realment així?
Pensant-hi bé, diria que, en realitat, el que passa és una mica diferent: no són pas els escriptors els qui, per una necessitat interna, es fan aquesta pregunta, sinó que són més aviat les persones del seu entorn –les lectores i els lectors, els amics i la família, i, finalment, els periodistes i estudiosos de la literatura– les que intenten descobrir quina és la motivació o, com podem llegir de vegades, la font d’inspiració que fa possible que ciutadans honrats s’arribin a transformar en autores i autors.
La pregunta sobre per què escrivim demana una justificació. Però, per què ens hem de justificar? Sembla que les escriptores i els escriptors siguem persones desviades de la societat, individus proscrits, somiadors irresponsables i bojos. Bé, admeto que potser sí que en som una mica, de bojos, perquè, des d’un punt de vista objectiu, el fet de seguir una vocació que gairebé sempre dona molta feina, però de la qual s’obtenen ben pocs diners (i que només permet que una ínfima minoria de nosaltres ens hi guanyem la vida), no encaixa en cap pensament econòmic o, simplement, racional.
Jo mai no m’he fet la pregunta de per què escric. Escriure forma part de la meva essència, és l’expressió de la meva personalitat i no em puc imaginar la vida sense escriure, igual que em costa imaginar-me-la sense alguna de les meves extremitats. Però, naturalment, a mi també me l’han fet sovint, aquesta pregunta. De primer, acostumava a restar amb la boca oberta (és a dir, amb cara de babau), sense saber què respondre. Probablement no entenia ben bé què era el que em demanaven. A poc a poc, però, vaig iniciar un llarg procés de reflexió.
La pregunta sobre el perquè no és senzilla. Per acostar-s’hi i trobar, finalment, alguna resposta sòlida, és recomanable explorar amb atenció l’evolució personal, és a dir, en el meu cas, com i per què, des d’un bon principi i a partir de la infantesa, de mica en mica he arribat a ser la persona que avui soc.
Aquest llibre és disponible a la llibreria en línia Amazon.es i a comandar a les llibreries locals.
Disseny i maquetació per Klaus Ebner, a partir d’un dibuix de Janet Gooch a Pixabay, www.pixabay.com, i una fotografia de Karl Grabherr, www.grabherr-photography.com.