Sentits (català)
Els sentits de l'home ens són tan familiars que no hi pensem habitualment. La vista, l'oïda, el tacte, el gust i l'olfacte. Els sentits ens semblen naturals, i molt sovint esdevenen conscients només quan ens en falta un; això vol dir quan tenim una deficiència corporal, una discapacitat. Aquest assaig examina més de prop els sentits i les sensacions que no només influeixen en la vida humana, sinó que també la determinen i la defineixen fonamentalment. Es tracta d'un viatge a les arrels de la percepció corporal i de la comprensió intel·lectual, un viatge que cal celebrar.
A comandar el llibre enquadernat en tapa dura en línia a la llibreria de BoD Espanya, a Amazon.es o el llibre de butxaca a Amazon o també a la llibreria de BoD Espanya, o a qualsevol llibreria a Espanya i Andorra.
De la percepció del món
1
Veure. Veig, veus, veu —gramàtica. Obre els ulls i veus un món —la vista és el sentit que ens permet percebre la llum. La llum —física. (La llum ho és tot; sense llum només hi ha foscor. En la foscor total, la nostra vista no percep res i roman inútil.) La percepció ens duu a interpretar les formes, els colors i les distàncies de tot allò que es trobi en el nostre camp de visió. La vista —biologia. A més, influenciats per la psicologia i les teories econòmiques, anomenem visió també allò que ja veiem, encara que no hagi començat a existir.
2
Abans de tot dic: «la veig». Concloc: la percepció em permet reconèixer la gràcia i la bellesa d’una dona. Però, puc reconèixer així, també, la seva qualitat interior? A vegades. Què vol dir això? El cos d’una persona, els seus moviments i les seves reaccions visibles traslladen, de manera encriptada, una imatge de la seva personalitat i de la seva capacitat (!) emocional. Per descomptat, aquesta imatge és incompleta (i, en alguns instants, errònia), i l’observador —jo— ha de cercar la clau que permeti desxifrar el codi introduït o utilitzat inconscientment. Això és un art. Que ens duu a la conclusió que la vista no és només una funció anatòmica i fisiològica, sinó la base d’un univers sociològic i emocional.
3
A primera vista, el món sembla un gran espai de joc. Objectes, una escena assolellada, actors i sorpreses per tot arreu. Un goig enorme. Això és la mirada d’un nen, la vista d’un ésser humà sense prejudicis entrenats, ni esperances fixades, ni decepcions viscudes. Malauradament, aquesta mirada sobre el món no perdura. A poc a poc, les realitats entren a la consciència. (Sí, són realitats múltiples.) La realitat de l’infant creix amb l’edat i s’enriqueix amb els blocs que construeixen la complexitat d’una personalitat per a la qual la vista constitueix només una eina. No es pot simplement copiar la realitat de la vida perquè la percepció d’aquesta darrera no és una constant, sinó una desviació perpètua. Coneixem la realitat de la interrelació, de la rialla, del benestar. Coneixem la realitat de la cura, de l’amistat, de l’amor. (Però això no és tot; francament, això és només una sola cara d’un prisma, i sospito que aquesta cara és minúscula, ja que:) Coneixem la realitat de la malaltia, de la pandèmia, de la mort. Coneixem la realitat de la violència, de la guerra, de l’extinció. Veiem tot això. Ho veiem cada dia, perquè la televisió i la xarxa que anomenem Internet ens ho faciliten. A través de la mirada podem rebre mal, ens pot ferir, deixar ferides. Quan vaig veure per primera vegada la pel·lícula de ciència-ficció Terminator, que em va posar al davant la seva visió distòpica d’una possible extinció total de la humanitat, causada per màquines i robots, no vaig poder dormir bé durant més d’una setmana. Havia vist una ficció, sí. Però també havia entès que aquesta ficció podia transformar-se, un dia, en realitat. Tenia vint anys, i la probabilitat que aquesta ficció esdevingués real em va enderrocar. Podríem tancar els ulls davant l’apocalipsi. Perdre la vista o renunciar-hi. Momentàniament o per sempre. Seria una alternativa vàlida? Potser. Ara bé, si hom està cec, no es perceben els defectes, les mancances o les malanances d’una situació, però tampoc el possible camí cap a una solució.
(…)
Comandes:
A comandar el llibre enquadernat en tapa dura en línia a la llibreria de BoD Espanya, a Amazon.es o el llibre de butxaca a Amazon o també a la llibreria de BoD Espanya, o a qualsevol llibreria a Espanya i Andorra.
Cobertura:
Disseny i maquetació: Klaus Ebner, a partir d’un dibuix de Gerd Altmann a Pixabay – www.pixabay.com