Vestigis (català)

Aquest poemari narra la història d'un cosmonauta que fa recerques sobre un planeta inconegut. Treu les informacions dels vestigis que ha deixat una civilització desapareguda. A més a més, aquestes informacions evoquen el passat de la Terra, així com el seu possible futur.

A comandar en línia a Amazon o a qualsevol llibreria a Espanya i Andorra.


Cobertura

un objecte filiforme
prim potser furtiu
un pensament
–––
empres els dits
per fer vibrar
aquesta cúpula voltant
–––
l'únic so que sents
un creixement impetuós
primera intenció

 

 

toques aquesta terra
amb la teva mà
teixit entre dos dits
–––
reconeixes
que l'olor no defineix ni l'aire
ni el so
–––
estàs vaguejant, zigzaguejant
veus que hi deixes
un rastre

 

 

amb cautela
sense mot esprovo si la sorra
engoleix el meu pes
enmig
d'aquest no-res

 

 

el meu moviment no seria
perceptible
si no hi hagués aquest airet
soc un bri de sègol
m'inclino als dos costats

 

 

lligams de segles
trencats
no pots oblidar
–––
línies sota forma de fuga
absència de colors
no oblides
–––
dins una gerra de llet
negra
s'enfonsa un gra d'esperança

 

 

preguntes si tots els versos es crearen
impresos dins la memòria, paraules
tan velles i celebrades en aules
per les generacions que les cantaren
–––
vora el bressol, sospites que lligaren
llurs sons màgics i melodies amb faules
posaren llibres a totes les taules
mirant com els capítols desbordaren
–––
el zel, com esclataren els seus versos
a la cerca eterna de nous conversos
traint l'escriptora –sí– per l'ànsia pura
–––
saps que sempre prometien les estrelles
però que mai no arriben meravelles
i tems que el mot sigui una sepultura


Comandes:

Podeu comandar el poemari o en línia a Amazon o a qualsevol llibreria a Espanya i Andorra.


Cobertura:

La cobertura del llibre mostra una fotografia privada de Klaus Ebner.